martes, 19 de marzo de 2013

FELIÇ DIA DEL PARE !! (ALTRES TRADICIONS)

Avui és San José i el dia del pare. Des d'aquí us volem felicitar a tots. D'altra banda, a València estan vivint les falles, una tradició amb molts anys d'història. I com en aquest blog volem que a part de conèixer les nostres activitats, i a través nostre la cultura popular catalana, també us volem apropar tradicions de fora de Catalunya.
 
 
 
En valencià medieval, la paraula falla servia per anomenar les torxes que es col·locaven dalt de les torres de vigilància. Deriva del llatí facula, torxa. Al Llibre dels Fets, se cita que les tropes del rei en Jaume portaven falles per il·luminar-se.

Es caracteritzen fonamentalment perquè es planten als carrers monuments o escultures, denominades falles, fetes, tradicionalment, de fusta i cartró, malgrat que avui dia es fan majoritàriament de poliestiré i fusta. Aquests monuments han d'estar plantats abans del dia 16 de març de matí (nit del 15, la Plantà) i es cremen quatre dies després, la nit del dia de Sant Josep, a la mitjanit (nit de la cremà). Es caracteritzen també per la massiva presència de música, en forma de bandes de música pels carrers, i de coets, en totes les seues formes (masclets, focs d'artifici, etc.) i a tothora. Moltes activitats s'organitzen pels casals fallers, sent els seus membres els fallers. Els fallers s'engalanen amb una vestimenta tradicional, que per a les dones és el vestit de fallera, amb delicats brodats, i pentinats clàssics de la dona valenciana. Per als hòmens és més senzill i pot ser un brusó i un mocador (llaurador), el vestit de gala (col·loquialment denominat panderola, pel seu color negre) o cada dia més freqüentment amb el vestit de Saragüells.

Encara que les activitats falleres se celebren amb més intensitat des del 15 al 19 de març, les activitats falleres comencen pràcticament des d'acabades les anteriors, amb presentacions de falleres, l'elecció de la Fallera Major i Fallera Major Infantil, la Crida, i les mascletades.

Les festes falleres són originàries de la ciutat de València, però avui dia se celebren en molts pobles del País Valencià (per exemple Alzira, Borriana, Benicarló, Alginet, Gandia, etc.), i fins i tot a altres països (Argentina).

A València existeix la Junta Central Fallera, que organitza i regula tots els festejos. Existeixen moltes categories per a la competició de diferents premis a les falles (general, ingeni i gràcia, enllumenament, etc.) i es planten dos tipus de falles, les normals o grans, i les infantils, en correspondència a l'existència d'una fallera major i una fallera major infantil per cada casal faller.

Història

L'origen de la festa es pagà i és semblant al de les Fogueres de Sant Joan, en el sentit que prové del costum llatí d'encetar fogueres per a donar la benvinguda a la primavera. No obstant això, a la ciutat de València, esta tradició mil·lenària derivà en cremar els trastos vells al final de l'hivern, i en particular els fusters, el dia de Sant Josep, com que és el seu patró. Donat el caràcter jocós dels valencians es començaren a cremar figuretes que representaven persones o fets de l'any anterior. La seua cremada significava l'alliberament d'estos fets o poder ensanyar-se en ells. La festa va evolucionar a un caràcter més satíric i irònic i els munts de fustes es van convertir a poc a poc en monuments més elaborats, a on els ninots (figuretes iròniques) es dissenyaven i pintaven amb antel·lació. Durant el segle XIX i fins la Guerra Civil Espanyola, els monuments van adquirir un caràcter anticlerical i freqüentment molt crític amb el govern local o nacional. De fet, es va voler prohibir les falles en nombroses ocasions, sense èxit. En aquesta època entrà en actiu Regino Más, primer artista faller a passar a la història, i considerat el pare del monument faller modern. Amb l' arribada de la dictadura de Franco la festa va perdre gran part del seu sarcasme per la censura, encara que eren de les poques expressions públiques que durant la dictadura es podien i es feien íntegrament en valencià. Durant este període s'instauraren moltes activitats religioses (per exemple, l'ofrena de flors a la Verge dels Desamparats), en principi alienes (i quasi contradictòries amb la festa original), que avui dia són part consustancial de la festa.

Des de la reinstauració de la democràcia, les falles tornaren a ser crítiques, obscenes i sarcàstiques sense cap tipus de censura. Malgrat els últims 30 anys de llibertat expressiva, encara el món faller és un món prou conservador, freqüentment sexista i que empra sovint un valencià basat en les Normes del Puig. Tot això ha motivat de vegades una crítica per part de certs ambients culturals o progressistes. La realitat, però, mostra que existeixen casals fallers amb totes les ideologies i maneres d'entendre la festa. De fet, iniciatives recents, com els campionats de Pilota valenciana amb modalitat pròpia (la Pilota blanca, concursos literaris i altres activitats demostren que l'activitat cultural de la ciutat ha de tindre les falles com a pilar bàsic.

Activitats falleres

Després de la crida, que es fa unes setmanes abans de començar la festa, quan ja s'ha elegit la nova fallera major, comencen moltes activitats falleres en els casals i per la Junta Central Fallera. No obstant això, és a partir de l'1 de març que tots els dies (fins al 19 inclòs) es disparen les mascletades a la plaça de l'ajuntament de València. Els dissabtes a la nit de la setmana de Març tenen lloc la Cavalcada del Ninot i la Cavalcada del Regne). A partir del dia de la plantà, molts casals organitzen tots els dies despertades sobre les 8 del matí, mascletades sobre la 1-2 del migdia, cordades per les nits. Els dies 17 i 18, a la Plaça de la Verge, totes les falleres majors i infantils fan una ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desamparats. L'ajuntament organitza focs d'artifici (denominats castells) els últimes dies, generalment a la llera del riu Túria. La nit del 18 és la nit gran, coneguda com la Nit del Foc, quan es dispara el castell de focs d'artifici més important (acabada l'ofrena de flors) i es disparen coets i es balla pels carrers fins de bon matí. El dia 19 a la nit és la cremà, es cremen les falles (les infantils a les 22h, la infantil guanyadora a les 23h, les normals a les 24h, i una hora més tard la guanyadora i la de la plaça de l'ajuntament. Acabada la cremà es replega ràpidament i és una nit trista i en la qual es comença ja a pensar en les falles de l'any vinent.

INFORMACIÓ DE VIQUIPÈDIA

 

No hay comentarios: