domingo, 24 de marzo de 2013

SORTIDA A SANT JOSEP ORIOL!


Enguany la Tarasca de Barcelona, ha participat a la passejada de besties en motiu del 20è i 25è aniversari de la recuperació del Lleó i la Mulassa de Barcelona, que organitzaven els companys del PI. Us volem donar les gràcies per convidar-nos en aquesta cita tan important, en la qual hem gaudit molt. Us esperem en la nostra trobada el 12 de maig.



 
LA MULASSA DEL PI

La Mulassa del Pi, que és la Mulassa de Barcelona, té la seva primera referència documental l’any 1568. En aquests inicis, la figura era simplement una carcassa, coberta per una tela i amb el cap com a única part de cartró i fusta.
Vinculada al gremi de paraires, que tenien capella a la parròquia del Pi, al segle XVI la Mulassa era semblant a la figura d’una guita i, com a tal, llançava fuets pirotècnics i focs d’artifici. És per això que durant el segle XVIII es converteix en un dels elements més populars, divertits i esbojarrats del bestiari.
La documentació de l’època reflecteix la participació de la figura en actes com la canonització de Sant Raimon de Penyafort de 1601 i la processó del Corpus del mateix any i, fins i tot, recull dades relatives a despeses de restauració (1624) i compra de pirotècnia (1627).
Però les restriccions dels excessos lúdics de 1771prohibeixen la pirotècnia de la Mulassa i això fa que l’element poc a poc vagi caient en l’oblit, sent així una de les primeres figures del bestiari en desaparèixer.
L’any 1988, dins del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de Ciutat Vella, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi encarrega la recuperació de la Mulassa de Barcelona a l’artesà Manel Casserras Boix. La figura, que torna a llançar pirotècnia, s’estrena el 16 d’agost de 1988 amb motiu del Correfoc de les Festes de Sant Roc de la Plaça Nova.
Anys després, per la Mercè del 2005, es presenta una rèplica exacta de la figura, realitzada en aquesta ocasió per Manel Casserras i Soler, fill del constructor original. La nova Mulassa és la que actualment participa en cercaviles i seguicis protocol·laris, mentre que l’original tan sols es deixa veure en correfocs i desfilades fogueres.
En l’actualitat, la Mulassa barcelonina té dues vessants. D’una banda, participa en diversos correfocs i actes de foc ballant i llançant pirotècnia pels quatre punts de foc que té a la boca. D’altra banda, forma part del Bestiari Històric de la Barcelona Vella i és membre del Seguici Popular de Barcelona. Com a tal, en els actes protocol·laris en què participa, la figura llueix un ram de flors a la boca o una garlanda floral penjant del coll.
A més, també gaudeix de música i ball propi. El Ball de la Mulassa, amb un fort toc de gralla i percussió, representa perfectament el caràcter de la figura. Primer balla de manera juganera, però després, la Mulassa, bota i corre en una infinitud de moviments que acaben amb uns giravolts ben bojos. La música és obra d’Eduard Casals i Ramís i la coreografia d’en Xavier López.
La Mulassa de Barcelona es troba permanentment exposada a La Casa dels Entremesos amb la resta del Bestiari Històric barceloní. La figura original, però, resta guardada a l’Església del Pi, com tots els antics entremesos del Pi.




 
LLEÓ DE BARCELONA

Com en el cas de les altres figures del Bestiari Històric barceloní, l’origen del Lleó de Barcelona, es troba en les processons del Corpus.
Durant els seus inicis cap a l’any 1424, la representació de la bèstia consistia en homes disfressats de lleó amb pells i cabelleres. Però, segons indiquen documents de l’Arxiu de Santa Maria del Pi relatius a despeses, per la canonització de Sant Raimon de Penyafort l’any 1601, l’home disfressat de lleó va ser substituït per una figura amb carcassa i corona.
Els responsables de la seva representació eren el gremi de blanquers, que tenien una capella a la parròquia del Pi. Coneguts com els lleonets perquè duien màscares de lleó, eren els encarregats de portar la figura i els cavallets on descansava quan s’aturava.
Durant el segle XVII, el Lleó es converteix en l’element més divertit i apreciat del bestiari gràcies a la seva teatralitat i manera de bramar. Però el Decret de Nova Planta de l’any 1716 prohibeix els brams i les actuacions exagerades. Malgrat tot, el Lleó continua participant en celebracions de tot tipus, però sense la seva particular vessant bromista.
Entre les múltiples referències de la bèstia que apareixen en documents de l’època, destaca la participació de la figura en la processó de la beatificació de Sant Josep Oriol de 1807, la Festa per la pau de la Guerra dels Set Anys de 1839 i les diverses processons del Corpus fins l’any 1870.
Ja al segle XX, concretament als anys 90, en el si del projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de Ciutat Vella, l’Associació d’Amics dels Gegants del Pi encarrega la figura del Lleó a l’artista solsoní Manel Casserras i l’estrena durant la processó del Corpus de 1993.
Com ja era fa segles, el Lleó és el representant del poder terrenal i, juntament amb l’Àliga, és l’element més solemne del bestiari. Segons diu la tradició històrica, si se li tira una moneda a la boca, dins seu sona una campaneta i la figura balla dolçament. Encara avui sentireu la campaneta si li llenceu cèntims a la boca.
En l’actualitat, el Lleó és integrant del Seguici Popular de Barcelona, encapçalant el Bestiari Històric al costat de l’Àliga. Només desfila en les grans diades de protocol i és llavors quan la figura porta un pom de flors a la boca.
Com en el cas dels altres elements que integren el Seguici Popular, el lleó te música i ball propi. El Ball del Lleó és una dansa solemne i elegant amb un toc d’havanera. Amb música de Jordi Fàbregas i Canadell i coreografia de Xavier López, la dansa va ser estrenada pel Toc d’Inici de l’any 1994.
A dia d’avui, el Lleó de Barcelona està exposat a La Casa dels Entremesos, on, si l’aneu a veure, us rebrà amb el posat solemne i la mirada penetrant que el caracteritzen.

No hay comentarios: