Estem a poques hores d'iniciar l'últim dia de l'any. Aquest any us volem felicitar el nou any que iniciem, escollint el moment mes especial per a nosaltres del 2013. Podrien ser varis, l'intercanvi del Seguici entre Barcelona i Reus, la nostra participació en el mundial de natació, el toc d'inici o qualsevol de les nostres sortides als diferents llocs del nostre país. Però el moment escollit, és el que vàrem viure el passat 30 de novembre, a Sant Andreu de Palomar, quan vam ser convidats a participar a l'Esclat Andreuenc, juntament amb els gegants de Sarrià. Després de gairebé dos mesos d'assaig, vam fer com a ball final, el ball propi amb tres parelles de gegants de Sant Andreu.
I com demà és l'últim dia de l'any, no us podeu perdre l'última tradició de l'any. I és que l'home dels nassos, es passejarà pels carrers de Barcelona. El veureu sortir a les 10 del matí de la Casa dels Entremesos.
Aquest
entranyable personatge, que és més un nom o una frase que una figura, ens
trasllada als nostres records d’infantesa; records del que és i del que no és,
del que és sense ser-ho o del que no és sent-t’ho; perquè, l’Home dels Nassos,
el veiem quan ens mirem a qualsevol mirall. L’Home dels Nassos, tradició oral autènticament
barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l’imaginari popular com una
evocació constant del darrer dia de l’any. La màgia de sortir al carrer cada 31
de desembre i cercar aquell home que llueix tants nassos com dies té l’any és
una juguesca que els pares proposen als seus fills. D’aquesta manera, la
quitxalla —i algun que altre badoc— emprenen una atribolada recerca entre els
ciutadans vianants, tot convençuts d’ensopegar amb un home que, carregat de
mocadors, llueixi tres-cents seixanta-cinc nassos. En arribar el vespre, amb la
desil·lusió de no haver trobat cap fenomen semblant i convençuts d’haver estat l’objecte
d’una enganyifa tot just tres dies després d’haver-nos penjat la llufa, els
pares confessen als seus fills que si volen trobar l’Home dels Nassos només cal
que vagin a la cambra de bany i es mirin al mirall, perquè ells són els homes
dels nassos. I és que el 31 de desembre a l’any només li resta un dia; un dia
de balanç i una nit de celebració per entrar al ninou plens
d’il·lusions, de projectes i d’esperances. L’Home dels Nassos no és res més que
això, la joia d’un temps passat, d’un any que s’acaba, i la il·lusió d’un temps
per venir, d’un any que comença.
No hay comentarios:
Publicar un comentario