La
Festes de la Mercè comencen amb l’inici simultani del pregó al
Saló de Cent de la Casa de la Ciutat,l’Ajuntament, i la desfilada
solemne del Seguici Popular de Barcelona, coneguda com a Seguici
inaugural. El Seguici inaugural se celebra el primer dia de la festa
a les set del vespre. Hi participa tot el Seguici Popular de
Barcelona i un ball de diables barceloní format per un representant
de cada colla de diables de Barcelona amb el seu vestit i estri de
foc distintius. El seguici és acompanyat musicalment pels Ministrers
del Camí Ral, una formació de quaranta músics amb instruments
tradicionals que només s’aplega per a aquest acte. Els
participants en el Seguici inaugural es concentren al vestíbul del
Palau de la Virreina, que resta buit de públic i amb les portes
tancades. A les set del vespre en punt s’obren les portes del Palau
de la Virreina i s’inicia el Seguici inaugural de les Festes de la
Mercè. L’ordre del seguici, segons el Protocol
del Seguici Popular de Barcelona (annex
II), és el següent: ball de diables barceloní amb torxes enceses i
l’acompanyament musical de tabalers, els Capgrossos Macers, els
Gegants de la Ciutat, els Cavallets Cotoners de Barcelona, l’Àliga
de la Ciutat, el Lleó de Barcelona, la Mulassa de Barcelona, els
Ministrers del Camí Ral, el Bou de Barcelona, el Drac de la Ciutat
Vella de Barcelona, la Víbria de Barcelona, la Tarasca o Cuca fera
de Barcelona, els Gegants del Pi i els Gegants de Santa Maria del
Mar. En algun cas excepcional, i per acord de la Comissió del
Protocol del Seguici Popular, hi pot participar algun element
singular convidat pel seu marcat simbolisme al seu territori o a la
seva cultura d’origen, o bé arran d’una commemoració
assenyalada. El recorregut del Seguici inaugural és: Palau de la
Virreina, la Rambla, carrer de Ferran, Pas de l’Ensenyança, plaça
de Sant Miquel i interior de l’Ajuntament. Durant el Seguici
inaugural els Ministrers del Camí Ral interpreten exclusivament la
melodia titulada El
toc d’inici,
una peça inspirada en la melodia popular de la Cançó
de Barcelona,
arranjada pel mestre Jordi Fàbregas. El Seguici inaugural dura el
que dura el pregó de les festes.
DIVENDRES 20: TOC D'INICI A LES 19:45 A LA PLAÇA SANT JAUME
La
recerca d’un model festiu propi per a la ciutat va comportar la
creació d’un espectacle d’inici de festa reconeixible pel
ciutadà com a propi i únic, i inspirat en la tradició més
arrelada de la combinació i posada en escena de dansa, música i
imatgeria festiva, adobat de singularitat barcelonina però amb
referents d’arreu del país. La seva celebració està fixada a la
plaça de Sant Jaume el primer dia de la festa, tot just després del
pregó al Saló de Cent, i és precedit per la desfilada de tots els
participants, des del Palau de la Virreina fins la plaça de Sant
Jaume, en el que s’anomena Seguici inaugural. Amb el protagonisme
dels elements del Seguici Popular —com a referents festius de la
ciutat— i d’altres, com els diables, es van crear músiques i
coreografies per a cada una de les peces que no en tenien o no se’n
conservaven. La representació, totalment ritualitzada, té un inici,
una posada en escena i un final que confereixen un tot en la litúrgia
de la festa. Les danses i les músiques potencien el caràcter i el
simbolisme que la tradició ha atorgat a cada figura. Hi participa
tot el Seguici Popular de Barcelona i un ball de diables barceloní
format per un representant de cada colla de diables de Barcelona amb
el seu vestit i estri de foc distintius. L’aspecte musical és
cobert pels Ministrers del Camí Ral, una formació de quaranta
músics amb instruments tradicionals, una autèntica orquestra
simfònica de la tradició que només s’aplega per a aquest acte.
Finalitzat el pregó, i quan l’alcalde mana: Que
comenci la festa!, des
del terrat de la Casa de la Ciutat s’enlaira una gran traca de focs
d’artifici i els elements del Seguici Popular de Barcelona entren a
la plaça de Sant Jaume des de l’interior de l’Ajuntament i en el
mateix ordre del Seguici inaugural. Mentre els Ministrers del Camí
Ral interpreten la melodia del Toc d’inici, les figures es planten
en una mitja rotllana a la plaça de Sant Jaume davant de l’escenari
on se situen els Ministrers del Camí Ral, deixant entre els dos
grups un escenari, de deu metres d’amplada per deu de llargada i un
d’alçada, amb dues rampes laterals (amb el 10% de pendent) i
il·luminat, bastit al mig de la plaça de Sant Jaume perquè cada
element i grup participant en el Toc d’inici desenvolupi el seu ball.
Cada element i i grup duen a terme el ball amb música i coreografia
pròpies, ja sigui tradicional o de recent creació. L’ordre dels
balls, segons el Protocol
del Seguici Popular (annex
III) és el següent: els Gegants de Santa Maria del Mar, els Gegants
del Pi, els Capgrossos Macers, la Tarasca o Cuca fera de Barcelona
—que ho fa amb pirotècnia encesa—, els Cavallets Cotoners de
Barcelona, la Víbria de Barcelona —també amb pirotècnia encesa—,
el Bou de Barcelona, la Mulassa de Barcelona —també amb pirotècnia
encesa—, el Lleó de Barcelona, el Drac de la Ciutat Vella de
Barcelona —també amb pirotècnia encesa—, l’Àliga de la
Ciutat, els Gegants de la Ciutat i el Ball
de diables barceloní amb
un representant de cada colla de diables de Barcelona amb el seu
vestit i estri de foc distintius —amb pirotècnia encesa—.
Finalitzats els balls de cada element els Ministrers del Camí Ral
interpreten la darrera peça del Toc d’inici: el Toc
final.
Els grups i elements participants inicien una desfilada tot ballant
per la plaça de Sant Jaume. Finalitzat el Toc
final,
mentre el Seguici Popular surt de la plaça en ordre invers a com han
entrat, des del terrat de la Casa de la Ciutat s’endega un castell
de focs artificials i els Ministrers del Camí Ral reprenen de la
melodia del Toc d’inici.
ENS TROBAREU AMB LA TARASCA DE BARCELONA
No hay comentarios:
Publicar un comentario