FESTA DE SANTA MADRONA AL RAVAL

AVUI HEM ESTAT EN EL CERCAVILA ORGANITZAT EN EL RAVAL, EN MOTIU DE LES FESTES DE SANTA MADRONA. HEM PARTICIPAT AMB LA TARASCA DE BARCELONA. US DEIXEM UNA MICA D'HISTÒRIA ESCRITA PER JOAN AMADES

Joan Amades diu que Santa Madrona havia estat invocada contra l’eixut i que, en aquesta casos, s’organitzava una processó que sortia de la catedral de la ciutat i anava a buscar les relíquies a la capella de Montjuïc; a la seu es feia una missa de rogatives i, posteriorment, santa Madrona era conduïda, de nou, a la de nou, a la seva capella de la muntanya. En alguns casos la pluja ja s’havia fet present en el mateix transcurs del recorregut.
La intercessió de santa Madrona va ser implorada fins a temps relativament recents. El 25 de febrer de 1896 va tenir lloc una missa per demanar pluja. El diari La Vanguardia de l’endemà ho explicava així: “Ayer se celebró la función de rogativas para que llueva, por acuerdo é iniciativa del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro, de Barcelona. A las diez de la manyana e clero de Santa Madrona trasladó las reliquias de esta Santa, á la iglesia de San Agustín, de donde salió después la procesión... (...) La procesión se dirigió á la Catedral, donde se celebró una misa á dos coros. Hasta que haya llovido lo suficiente para fecundar los campos permanecerán depositadas en la Catedral las reliquias de Santa Madrona (6)”
Aquestes processons també es realitzaven en ocasió d’altres motius interpretats com a dificultosos per a la ciutat. És així com en temps de guerra, com la dels Segadors o la de Successió, s’esposaven les relíquies a l’altar major de la catedral.
El 1563, la festa de Santa Madrona, 15 de març, va ser declarada ‘festa de precepte’ per a tots els barcelonins i era especialment celebrada per les dones. Amades (7) testifica que eren aquestes, especialment fadrines, les que sortien al carrer vestides de pelegrines amb una indumentària concreta: “duien ample barret negre, amb una petxina cosida damunt la part davantera de l’ala, sostinguda enlaire, i aplanada a la copa del barret. Vestien roba llarga i tirada i esclavina a les espatlles, tot negre. Damunt e l’esclavina portaven unes quantes petxines més. Es cenyien el cos amb un cordó ben llarg. Duien a la mà una gaiata alta, amb una carbassa lligada part d’amunt”. Amb aquesta vestimenta feien diversos viatges, peregrinacions, des de l’església dels caputxins a l’antiga ermita de Sant Fruitós de Montjuïc. Era un dia en què, per la gran quantitat de dones que voltaven per la ciutat amb aquesta imatge es coneixia com ‘el dia de les pelegrines’.