31 DE DESEMBRE: EL HOME DELS NASSOS

Aquest entranyable personatge, que és més un nom o una frase que una figura, ens trasllada als nostres records d’infantesa; records del que és i del que no és, del que és sense ser-ho o del que no és sent-t’ho; perquè, l’Home dels Nassos, el veiem quan ens mirem a qualsevol mirall. L’Home dels Nassos, tradició oral autènticament barcelonina, ha sobreviscut al llarg dels anys en l’imaginari popular com una evocació constant del darrer dia de l’any. La màgia de sortir al carrer cada 31 de desembre i cercar aquell home que llueix tants nassos com dies té l’any és una juguesca que els pares proposen als seus fills. D’aquesta manera,la quitxalla —i algun que altre badoc— emprenen una atribolada recerca entre els ciutadans vianants, tot convençuts d’ensopegar amb un home que, carregat de mocadors, llueixi tres-cents seixanta-cinc nassos. En arribar el vespre, amb la desil·lusió de no haver trobat cap fenomen semblant i convençuts d’haver estat l’objecte d’una enganyifa tot just tres dies després d’haver-nos penjat la llufa, els pares confessen als seus fills que si volen trobar l’Home dels Nassos només cal que vagin a la cambra de bany i esmirin al mirall, perquè ells són els homes dels nassos. I és que el 31 de desembre a l’any només li resta un dia; un dia de balanç i una nit de celebració per entrar al ninou plens d’il·lusions, de projectes i d’esperances. L’Home dels Nassos no és res més que això, la joia d’un temps passat, d’un any que s’acaba, i la il·lusió d’un temps per venir, d’un any que comença. La tradició d’aquest personatge que amb l’ostentació dels seus atributs olfactius ens recorda el que resta de l’any per anunciar-nos el que arriba ja té el seu referent històric en el déu romà Janus, amb dues cares, una amb aspecte de vell pel temps que s’acaba i una altra de criatura per l’any que comença, i que ho fa amb el mes que rep el seu nom: gener. El segle xxi Barcelona estrena un nou personatge d’imatgeria festiva, el capgròs de l’Home dels Nassos, construït per l’artesà imatger Amadeu Ferrer. Aquesta figura reprodueix el personatge de l’imaginari popular, un vell amb un gran nas i vestit amb tota mena de referències al pas del temps que porta a les mans la cara d’un nadó i la clau de l’any nou. El personatge apareix cada any el dia 31 de desembre, de bon matí, en un indret diferent i emblemàtic de la ciutat. Acompanyat del seu nodrit seguici i de diverses formacions musicals recorre diferents carrers i normalment aprofita l’ocasió per inaugurar alguna reforma o rehabilitació urbana, fins arribar a la plaça de Sant Jaume on entrega la clau del nou any a les autoritats municipals electes.