ARTICLE D'OPINIÓ

Ser català no es fàcil. I fer cultura popular catalana tampoc ho és. Sovint ens em de llevar molt d'hora, i perdre hores de la nostra vida privada per ensellar, per fer reunions, o per anar a les pròpies sortides i diverses activitats, i fins i tot em de ficar diners de la nostra pròpia butxaca. Tots sabem quina es l'actualitat del nostre petit país, Catalunya. Tots sabem que molts amics i coneguts ho estan passant realment malament, i que cada dia al llevar-se comença una nova batalla.Jo penso que junts guanyarem la guerra, però mentrestant... Algú ha parat a pensar que provoca quan comença a sonar una gralla, o quan un gegant balla, o quan hi ha una actuació d'esbart o de falcons, o en el moment d'explosió quan una enxaneta aixeca la mà a la conclusió d'un Castell? Dons aconseguim el somriure de tots els nens d'arreu del país. Com a conseqüència i al veure el somriure del seu fill, provoquem un moment de plaer als pares, oblidant-se per un moment, de com ho faran pel dia següent donar-li de menjar als seus fills. Es per això que no puc entendre, com un sector de la societat intentant fer boicot, a molts dels nostres actes, entre crits d'esquirols. Haurien de saber que segurament compartim les mateixes preocupacions i que fins i tos ens agrada sortir a reivindicar els nostres drets, però sabem escollir el moment. Nosaltres no treballem per l'alcalde d'aquesta ciutat, ni per a altre cap polític més. Nosaltres treballem per a la resta de la gent de manera gratuïta i no mereixem cap crit ni cap insult. L'últim succés va ser el passat dia 14 de novembre, durant la vaga general. Uns delinqüents mal parits, van venir a la Casa dels Entremesos, a destrossar la reixa de l'entrada, deixant a varies persones tancades dintre. Però que es pensaven? Que estaven treballant? Simplement estaven aprofitant una mica de temps lliure per dedicar-lo a la cultura popular catalana. Heu de saber, que vosaltres no representeu a la resta del poble, que s'estava manifestant de manera pacífica. Vosaltres ni tan sols sou del poble. Que teníeu por de que els gegants que porten espades actuïn com a mossos, o que la Maria la Néta os tires el peix pel cap? O potser anàveu tan drogats que pensàveu que els cavallets cotoners eren els gossos dels mossos. Sovint os queixeu de que els mossos no van identificat ( a aquestos també els hi hauríem de donar de menjar apart, que consti que no els defenso ni molt menys), però vosaltres que sou tan valents per destrossar la ciutat perquè no aneu sense el cap tapat? Personalment, porto només 5 anys dintre del món de la cultura popular catalana, però hi ha gent que a dedicat la seva vida a la recuperació i difusió de moltes de les nostres festes, ells i tots nosaltres fem país, m'entres que vosaltres tan sols el destruïu. Pot semblar un discurs fàcil i popular, però com es diu a Catalunya, és el discurs d'algú que està fins els collons de sentir-se maltractat. TONI FERNÁNDEZ ALBELLA