Com cada
dimecres ahir vaig assistir a la reunió de gegants de la colla que formo part
des de fa anys. En plena festa major d'hivern, com és lògic, el tema principal
van ser les actuacions que tenim aquest cap de setmana. Dos dies frenètics, dos
dies emocionants que portem mesos preparant.
Els horaris,
el vestuari, els balladors i les llistes de carregadors, entre d'altres, van ser
els principals punts de cada acte que farem. Però no tot va acabar aquí.
Arribats als actes de dissabte a la tarda un problema, que no ho hauria de ser,
se'ns va plantejar. Hi ha una manifestació que acabarà a la plaça Sant Jaume! I
algú, molt ingenu, va proseguir: "I diumenge també!". I la pregunta següent que
tots ens vam fer va ser... "I si ens afecta, què farem?"
Recordo l'any passat, tant per les festes de Santa Eulàlia com per les de La Mercè, hi havien manifestacions varies a la plaça Sant Jaume. Algunes impedint que poguéssim desenvolupar amb normalitat els actes de les festes. Recordo, i els companys del "mundillo" també ho recordareu, l'actitud d'alguns manifestants insultant-nos, espitjant-nos i volent tenir més protagonisme del que ja tenien.
Crec que no fa falta que recordi, a la ciutadania en general, que el món de la cultura popular i tradicional catalana no és aliè a la crisi i per sobre d'aquest fet vull remarcar que cap persona, infant o adult, que dissabte i diumenge sortirà en cercavila cobra per fer-ho. És veritat que una part del pressupost de l'entitat, cada any una part més reduïda, arriba del finançament públic, però amb els diners privats que cada entitat té és molt difícil pagar la neteja de la roba dels gegants, la reparació dels cercolets o les faixes de cada casteller. En els últims anys hem vist com havíem de marxar de locals perquè ens incrementaven el lloguer, ens feien fora de la seu que teníem o no podíem arreglar-lo i les parets queien soles.
Enguany és un
any especial, ja que l'Ajuntament de Barcelona ha invertit un diners per
convidar al Seguici Festiu d'una altre ciutat, enguany Reus, però les festes
s'han vist reduïdes en dies, en escenaris i en actes i algunes entitats s'han
plantejat fins i tot posar diners de la seva pròpia butxaca perquè alguns dels
actes més emblemàtics es poguessin fer.
M'agradaria
acabar amb una petició, crec que de part de totes les persones que formem part
de la Cultura Popular i Tradicional, dirigida a tots els manifestants de
dissabte i de diumenge i de totes les manifestacions que coincideixin amb
aquests tipus d'actes: manifesteu-vos, esteu en el vostre dret, però
respecteu-nos. Cada un de nosaltres viu una situació igual o semblant a la
vostra, però no volem deixar de fer allò que tan ens agrada, ens ensenya i ens
uneix. N'estic convençuda que tan les manifestacions socials com les culturals
poden conviure plegades.
Agnès Bartolomé
No hay comentarios:
Publicar un comentario